Marc Carrillo, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Pompeu Fabra i vocal del Consell de Garanties Estatutàries, ha presentat i moderat les ponències que aquesta tarda han tingut lloc a l'Espai Memorial Democràtic en el marc del II Col·loqui Internacional Memorial Democràtic.
L'arquitectura de la repressió franquista ha continuat sent l'eix central de les ponències d'aquesta tarda, i així ho ha constatat Carrillo quan ha qualificat la repressió del règim franquista com un "sistema paralegal deshumanitzat".
D'esquerra a dreta, Alfons Aragoneses, investigador de la Universitat Pompeu Fabra; Marc Carrillo, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Pompeu Fabra i vocal del Consell de Garanties Estatutàries; Carlos Jiménez Villarejo, ex fiscal en cap de l’Audiència de Barcelona i ex fiscal en cap de la Fiscalia especial anticorrupció, i Juan José del Aguila, magistrat del Social, Madrid.
L'estat d'excepció durant la dictadura del general Franco ha articulat la ponència d'Alfons Aragoneses, investigador de la Universitat Pompeu Fabra. Va existir un estat d'excepció a Espanya durant més de 40 anys? Segons Aragoneses, la resposta és afirmativa, i ho ha demostrat amb el seu anàlisi del marc jurídic franquista basant-se en la definició d'un d'estat d'excepció com un estat que "genera un espai de no-dret des del Dret, on tot s'hi val". En altres paraules, "la vida d'una persona depenia de la voluntat d'un policia, un militar o un funcionari. Franco, Queipo de Llano i tants d'altres eren el Dret".
Tal i com ha volgut manifestar Aragoneses, l'Estat franquista va crear "lleis per legitimar aquest Estat del no-dret" en el qual es va "crear una categoria d'individus que van ser desproveïts de tots els drets: rojos, homosexuals, jueus...". Aragoneses ho ha exemplificat amb una declaració de Serrano Súñer: "Son rojos, no son españoles".
En aquest sentit, Aragoneses ha defensat la tesi que, tot i que la dictadura es va adaptar a un context canviant els anys 50 i 60, "van continuar aquests espais d'excepció". El sistema penal es va ampliar per a preservar la "pau social" i per "tancar o eliminar qualsevol element subversiu fins als anys 70". Les conseqüències: la vigència de camps de concentració i centres de reclusió per a mantenir "allunyats a ésser perillosos per al règim i la societat".
Aragoneses ha acabat la seva ponència amb una advertència: "Estudiar el passat ha de servir-nos com a vacuna per a aquest germen que també pot existir en democràcia".
Juan José del Águila, magistrat del Social de Madrid, ha prosseguit amb la seva ponència Els atestats policials i el Jutge Militar especial Eymar (1940‐1964). Del Águila ha estructurat la seva intervenció en tres apartats. El primer l'ha destinat a parlar dels atestats policials -que són el conjunt de diligències entorn d’un presumpte delicte fetes per la policia judicial- i les actuacions de la policia franquista, regulada per una llei del 1943 que especificava la seva funció: "Vigilar als enemics del règim". En aquest sentit, Del Águila ha remarcat que aquesta policia també actuava "fora de la pròpia legalitat franquista", que sempre primava "l'interès de l'Estat".
"Els cossos policials actuaven amb total impunitat, formant part d'una estratègia de dominació i control social", ha concretat el magistrat, qui ha destacat especialment el paper jugat per aquesta policia repressiva en l'aplicació sistemàtica de maltractament físics i psicològics als detinguts, que "no gaudien de cap garantia jurídica". Així doncs, les tortures eren, segons Del Águila, un mètode repressiu necessari per imposar la por social i la desmobilització de la ciutadania.
Assistents a les ponències de la tarda de divendres 11 de juny, celebrades a l'Espai Memorial Democràtic.
El segon apartat de la intervenció del magistrat ha donat a conèixer la funció i el paper col·laborador de la jurisdicció de guerra, amb l'actuació de jutges especials militars que van condemnar milers de persones a la pena capital. En aquest sentit, "els jutges instructors militars, que no eren ni jutges, van ser còmplices de les forces de seguretat de l'Estat franquista", ha subratllat Del Águila.
Un exemple il·lustratiu ha estat el cas del jutge militar especial Enrique Eymar Fernández als anys 40, objecte d'una investigació exhaustiva per part del magistrat. Eymar -el tercer apartat de la ponència de Del Águila- va ser designat jutge militar de presos polítics i del 1958 al 1964 va instruir centenars de milers de causes i de procediments. Per tant, les persones detingudes i processades van ser víctimes dels atestats policials, "sense fonament i absurds" i a uns consells de guerra instrumentalitzats com a eines per "exterminar l'enemic".
El general De la Iglesia també està sent estudiat pel magistrat i també va ser nombrat inspector de tots els jutjats d'espionatge de l'Estat franquista. En conclusió, Del Águila defensa el "caràcter col·lectiu de la repressió" i tant Eymar, com De la Iglesia i els atestats policials serveixen per a ampliar i aprofundir en l'anàlisi globalitzat de l'univers repressiu del franquisme.
L'última ponència, titulada Els Consells de Guerra sota el franquisme, d'aquest bloc ha estat a càrrec de Carlos Jiménez Villarejo, exfiscal en cap de l’Audiència de Barcelona i exfiscal en cap de la Fiscalia especial anticorrupció. Jiménez ha començat lamentant que "no hi ha manera d'afrontar el franquisme d'una manera clara i directe a Espanya".
L'excepcionalitat de la jurisdicció militar i els consells de guerra han continuat sent tema d'ànalisi en la intervenció de Jiménez Villarejo, que ha qualificat el sistema implantat pels colpistes com la "negació del Dret tot i la seva aparença de validesa jurídica". Aquesta jurisdicció militar, segons Jiménez, és l'eix central de la "repressió brutal" que es va implantar a Espanya després de l'aixecament militar. L'exfiscal ha indicat una dada esfereïdora: des d'abril de 1939 fins al juny de 1944 "van morir a les presons franquistes 192.683 persones".
Per Jiménez Villarejo, "la guerra civil no es va acabar al 1939, sinó que fins l'any 1975 van existir noves formes de guerra" i ha afegit que "es va establir per llei el processament i afusellament dels inculpats en un consell de guerra". De fet, Jiménez ha matisat que "quan parlem de consells de guerra parlem de quelcom que no s'assembla en res a un tribunal".
Tant aquesta jurisdicció com els tribunals especials posteriors van executar una "política d'extermini dels republicans i demòcrates", ha finalitzat l'exfiscal, qui ha donat pas a un debat amb el públic assistent, que ha aportat també el seu punt de vista sobre l'arquitectura de la repressió franquista.
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada