L'última activitat del col·loqui ha estat la taula rodona L’anul∙lació dels judicis del franquisme, possibilitats i perspectives, moderada per Teresa Compte, fiscal superior de Catalunya.
Josep Mª Pijuan, president de la Secció 10 (Penal) de l’Audiència Provincial de Barcelona, ha iniciat la taula rodona anunciant la seva postura, que radica en la idea que "l'anulació dels judicis i sentències del franquisme és una qüestió política i no jurídica", tot recordant que el Tribunal Suprem és l'òrgan competent per fer-ho i que mentre no sigui així, "continuen sent vigents i vàlides". Pijuan ha insistit en què "la Llei de la Memòria Històrica declara il·legítimes i injustes aquestes sentències".
D'esquerra a dreta, Josep Cruanyes, president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics; Josep Maria Pijuan Canadell, president de la Secció 10 (Penal) de l’Audiència Provincial de Barcelona; Teresa Compte, fiscal superior de Catalunya; Clara Bayarri Garcia, magistrada de l’Audiència Nacional, i Francisco Muñoz Conde, catedràtic de Dret Penal de la Universitat Pablo de Olavide (Sevilla) durant la taula rodona "L’anul∙lació dels judicis del franquisme, possibilitats i perspectives".
A més, Pijuan ha recordat que "no es pot confondre la il·legitimitat amb la nul·litat, ja que són conceptes jurídics totalment diferents". La seva tesi ha estat resumida en la següent frase: "La via legislativa és l'única via per aconseguir la nul·litat dels judicis i sentències franquistes, i l'altra és la iniciativa popular".
Francisco Muñoz Conde, catedràtic de Dret Penal de la Universitat Pablo de Olavide (Sevilla), ha continuat la ronda d'intervencions, i no ha dubtat en afirmar que "tots els processos penals de la dictadura franquista han de ser considerats nuls de ple dret" ja que van ser "actes jurídics en Estat de no-dret".
Muñoz ha lamentat que no s'hagués reconegut la nul·litat durant la transició i també en democràcia, sobretot en l'àmbit legislatiu, i també considera que la Llei de la Memòria Històrica ha "desaprofitat l'ocasió per fer-ho".
El catedràtic ha comparat l'enderrocament del III Reich amb el final de la dictadura franquista, tot al·ludint que "Franco va morir al llit" i que això ha marcat una gran diferència entre ambdós països. Sense anar més lluny, Muñoz ha recordat que la finalització del règim nacionalsocialista es va produir en una "Alemanya vençuda" i que els aliats -els vencedors- van declarar nuls els processos i sentències nazis. De fet, tal i com ha recordat Muñoz, "al 1998 Alemanya va declarar nul·les les sentències penals des del 1933".
Muñoz ha acabat la seva participació a la taula rodona declarant amb fermesa que el fet que "no s'hagi declarat la nul·litat de les sentències franquistes és una vergonya" i que fer-ho suposaria "trencar definitivament amb el franquisme".
Un públic nombrós assisteix a la taula rodona "L’anul∙lació dels judicis del franquisme, possibilitats i perspectives".
Després ha estat el torn de Clara Bayarri Garcia, magistrada de l’Audiència Nacional, qui ha defensat la tesi que "la solució passa per la via judicial, cas per cas, perquè és el que sembla apuntar la Llei de la Memòria Històrica". En aquest sentit, Bayarri ha repassat les possibles vies per declarar, per la via judicial, la nul·litat dels judicis i sentències franquistes i obrir així un "camí d'esperança" que considera possible.
Josep Cruanyes, president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, ha estat l'últim ponent que ha pres la paraula, tot afirmant que "l'entramat de repressió franquista conforma un pla de repressió que hem de considerar com un genocidi". Per Cruanyes, "les víctimes han estat ignorades, menystingudes. Què els hi queda a les víctimes i és urgent que es faci?". La resposta: anul·lar les sentències i judicis de la dictadura ja que, si no s'han processat els criminals, almenys, que les víctimes no se'n considerin".
Segons Cruanyes, "l'Estat ha tingut una postura contrària al reconeixement dels drets de les víctimes. Si ha passat tan temps, és la seva responsabilitat" i ha afegit que "no es pot admetre que la Fiscalia General de l'Estat vulgui fer passar gat per llebre i eviti fer la revisió d'aquests processos per manca d'objecte".
Així, amb un acord generalitzat sobre el que l'Estat i el Poder Judicial han de fer per restituir la dignitat de les víctimes, encara que sigui per vies diferents, han acabat les intervencions dels quatre ponents, que han donat pas a un debat amb el públic assistent.
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada