J. A. González Casanova, catedràtic de Dret Constitucional, ha estat l'encarregat de presentar i moderar el segon bloc de ponències d'avui divendres, que ha comptat amb la participació de Francisco José Bastida Freijedo, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat d’Oviedo, qui ha analitzat el poder judicial durant la dictadura franquista i ha compartit amb els assistents la seva tesi sobre la ideologia del Tribunal Suprem sota el règim de Franco.
Bastida ha començat recalcant que, tot i que l'arquitectura de la repressió corria a càrrec dels tribunals militars i de responsabilitat política, a finals de la dècada dels 50 el règim va intentar "institucionalitzar el poder judicial" per donar-li l'"'aparença d'una administració tècnica i no política".
D'esquerra a dreta, Alicia Gil Gil, professora titular de Dret Penal de la Universitat Nacional d’Educació a Distància; J. A. González Casanova, catedràtic de Dret Constitucional, i Francisco José Bastida Freijedo, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat d’Oviedo.
L'èxit i conseqüències d'aquesta operació de maquillatge ha centrat la resta de la ponència de Bastida, qui va dur a terme una investigació sobre el Tribunal Suprem en l'última etapa de la judicatura franquista, entre 1964 i 1975.
En aquest estudi va poder constatar que tot i voler donar una "capa de vernís" i donar la impressió que Espanya era un "Estat de Dret", el TS, creat per part dels tecnòcrates, va esdevenir un "nou instrument per reprimir el poble". Segons Bastida, el TS resolia els recursos presentats al Tribunal d'Ordre Públic i la majoria de sentències eren "confirmatòries total o parcialment" de les del TOP.
A més, tal i com ha concretat Bastida, "les sentències acostumaven a incloure descripcions de les qualitats del cap d'Estat, aspectes morals, què era el comunisme, etc." En definitiva, el nou TS "reforçava la impunitat del règim". Bastida ha explicat també la defensa de la "uniformitat nacional" imposada pel TS, un discurs molt proper als principis del Movimiento Nacional. Tot allò que atemptava contra aquesta unitat, doncs, "era subversiu".
Després ha estat el torn d'Alicia Gil Gil, professora titular de Dret Penal de la Universitat Nacional d’Educació a Distància, amb la ponència Indults, amnistia i prescripció dels delictes del franquisme. Gil ha realitzat un anàlisi jurídic extens i rigorós sobre el tractament jurídic del passat. Gil ha parlat del concepte de prescripció, amnistia, retroactivitat i Dret Penal Internacional per intentar respondre, des d'un punt de vista tècnic, a la pregunta de si és possible avui dia jutjar els crims comesos durant la guerra civil i el franquisme.
En aquest sentit, Gil ha posat de relleu les problemàtiques i dificultats jurídiques amb què s'ha trobat el jutge Garzón en el seu intent d'investigar aquests crims. De la seva intervenció destaca l'asseveració que "una amnistia absoluta com l'espanyola avui dia seria prohibida per la comunitat internacional" i que no és possible jutjar aquesta llei del 1977 amb el Dret Internacional actual", la qual cosa esdevé, entre d'altres, un dels principals obstacles per jutjar els crims del franquisme.
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada