Experts historiadors analitzen la repressió franquista

L'arquitectura de la repressió franquista durant la guerra civil i al llarg de tota la dictadura ha estat el tema central de debat del primer bloc de ponències de la jornada d'avui, presentat i moderat per Borja de Riquer, catedràtic d’Història Contemporània de la UAB.

Paul Preston, historiador i catedràtic d’Història Contemporània espanyola, i Borja de Riquer, catedràtic d’Història Contemporània de la UAB.

La primera ponència l'ha ofert Paul Preston, historiador i catedràtic d’Història Contemporània espanyola, que ha començat exposant les motivacions -la reiterada "conspiració marxista, maçònia i bolxevic"- que van empènyer Franco, el general Mola i Queipo de Llano a sublevar-se l'any 1936 i com el seu particular punt de vista va servir per justificar l'aixecament militar, entès com un "acte heroic per salvar la pàtria".

El discurs del bàndol nacional era molt clar: "Exterminar l'enemic i purificar Espanya" dels elements nocius de l'esquerra. Per tant, segons ha explicat Preston, els "botxins" van dissenyar un "terror amb objectius a curt i llarg termini". Partint d'aquesta premissa, l'historiador ha repassat els primers mesos de la guerra civil, tot detallant quins mecanismes i instruments va utilitzar el bàndol nacional per instaurar el terror als territoris que anava "conquerint".

Preston ha posat de manifest com Franco va decidir "ocupar sistemàticament el territori per erradicar l'enemic". Les paraules del propi dictador expressen aquesta voluntat: "Ocuparé España ciudad a ciudad, pueblo a pueblo". Preston afegeix, a aquestes declaracions, que "Franco estava obsessionat en purgar Espanya" i que, amb els seus actes, va "condemnar als vençuts a l'exili interior" i va "rebutjar tota reconciliació".

Després ha estat el torn de Pelai Pagès, professor titular d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, qui ha donat una visió de síntesi de la repressió franquista des de l'inici de la guerra civil fins a la mort del dictador. De la seva intervenció, que coincideix plenament amb la ponència de Preston, cal destacar la voluntad de deixar constància de les contínues crides dels insurrectes a "aniquilar l'enemic".

Pagès ha enumerat els mecanismes de repressió de cada etapa del franquisme, començant pel conflicte i la dura postguerra. En aquest sentit, el professor ha destacat els més de 90.000 assassinats que es van produir a les zones controlades pel bàndol nacional durant la guerra.

Juntament a aquesta repressió física, Pagès ha subratllar que també es va posar en funcionament una "repressió econòmica", que incloïa  incautacions de béns, recollides de fons, etc.,  i depuracions. L'ensenyament i la cultura tampoc van quedar al marge de la maquinària repressiva del règim. Sobre la postguerra, Pagès sentencia: "L'Espanya insurrecte es va anar convertint en una gran presó" i destaca els més de 150.000 afusellats.

 

Durant les dècades següents, "els vencedors van continuar amb la seva pràctica repressiva per castigar als vençuts i evitar qualsevol resistència", afirma Pagès, qui puntualitza que durant el franquisme "les lleis es van anar adaptant a les necessitats repressives del règim". Així, a finals dels 60, i amb una oposició més organitzada, la dictadura va intensificar la seva pràctica repressiva, exemplificada, entre molts altres casos, en l'assassinat de Salvador Puig Antich.

Pelai Pagés, professor titular d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona; Borja de Riquer, catedràtic d’Història Contemporània de la UAB; Fernando Martínez López, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat d’Almeria, i Manel Risques, professor titular d’Història de la Universitat de Barcelona.

Manel Risques, professor titular d’Història de la Universitat de Barcelona, ha pres la paraula amb la ponència Consells de guerra franquistes: canvi o continuïtat històrica?. Risques comença la seva intervenció repassant l'origen, raó de ser i evolució dels consells de guerra, l'"expressió màxima de la jurisdicció militar" i l'"element bàsic per legitimar el règim franquista". La "militarització de la societat" es considerava un "mal menor" per garantir l'ordre públic, ha assegurat.

 

Els consells de guerra, segons Risques, s'utilitzaven tant al segle XIX com durant la repressió franquista per la seva "rapidesa i la duresa de les sentències". Els acusats, a més, no tenien cap mena de "garantia jurídica". Per tant, i tal i com ha expressat Risques, durant el franquisme es van "industrialitzar" els consells de guerra sota el "criteri de venjança". La tesi defensada pel professor és que "el nombre i sistematització dels consells de guerra durant la guerra civil i la dictadura és incomparable amb el passat republicà i liberal".

Risques ha posat punt i final a la seva ponència amb una pregunta: "Es pot mantenir la legalitat de les sentències sorgides d'aquestes dinàmiques?"

L'última ponència ha estat a càrrec de Fernando Martínez López, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat d’Almeria, qui ha exposat com a exemple de la repressió franquista els Tribunals de responsabilitats polítiques a Andalusia (1939‐1945). Martínez ha volgut demostrar, amb la seva intervenció, com "la concepció totalitària de la justícia va ser un instrument de repressió eficaç i de llarga durada".

Martínez ha avançat algunes dades de l'estudi que, impulsat per la Junta d'Andalusia, investigadors de diferents universitats realitzen sobre la repressió a Andalusia  En aquesta línia, ha mostrat al públic assistent el mapa de fosses d'Andalusia, que n'agrupa 620.

Assistents a les ponències del matí de divendres 11 de juny, celebrades a l'Espai Memorial Democràtic.

A més de la repressió física, a Andalusia es va viure una repressió econòmica, concretada en la incautació de béns i propietats, que es va estendre fins la dècada dels 60. Ho va fer possible, segons Martínez, la creació del Tribunal de responsabilitats polítiques, els expedients del qual actualment són objecte d'estudi.

Segons Martínez: "El franquisme no va tenir prou en empresonar i afusellar, sinó que va crear una repressió complementària basada en la incautació de béns i sancions"; una repressió "silenciosa" que va fer possible que els vencedors obtinguéssin un autèntic "botí de guerra".

En aquest sentit, l'estudi al qual participa Martínez recull informació sobre la repressió física i econòmica, informes del Tribunal de responsabilitats polítiques, declaracions de testimonis, xarxes d'informadors...i ara també, tal i com ha anunciat el catedràtic, l'estudi inclourà el nom dels jutges que van participar de la maquinària repressiva.

Aquest bloc de ponències ha finalitzat amb un participatiu debat en què els assistents han pogut expressar els seus comentaris, dubtes i observacions als ponents.