El segon bloc de ponències del dia, presentat i moderat per Antoni Traveria, periodista i director de Casa Amèrica Catalunya, s'ha centrat en l'aplicació del Dret Penal Internacional i el Dret de cada Estat -la justícia "interior"- per perseguir i jutjar crims contra la humanitat com els perpetrats durant el franquisme o les dictadures d'Argentina i Xile.
El primer a prendre la paraula ha estat Joan Garcés, advocat de l’acusació particular davant de l’Audiència Nacional del "Cas Pinochet” i del cas dels crims del franquisme, qui ha explicat àmpliament l'inici i evolució del procés contra l'exdictador xilè i ha realitzar un profund anàlisi de l'acusació de prevaricació del jutge Baltasar Garzón i les possibles conseqüències de dictar una sentència i/o assentar jurisprudència.
D'esquerra a dreta, Carlos Slepoy, advocat i secretari de Drets Humans de la Federació d’Associacions Argentines d’Espanya i Europa; José Ricardo de Prada, magistrat de l’Audiència Nacional; Antoni Traveria, periodista i director de Casa Amèrica Catalunya, i Joan Garcés, advocat de l’acusació particular davant de l’Audiència Nacional del “Cas Pinochet” i del cas dels crims del franquisme.
En el primer supòsit, Garcés ha afirmat que en el cas Garzón es "busca una sentència per tancar la investigació dels crims del franquisme", fet que qualifica com "una aberració judicial" i que tindrà, entre d'altres conseqüències, deixar les víctimes en un "estat d'indefensió absoluta". A més, Garcés ha advertit que si s'assenta jurisprudència en aquest cas, "es tancaran totes les vies possibles per lluitar contra la impunitat".
En la mateixa línia, Garcés ha aprofitat l'ocasió per anunciar, entre grans aplaudiments, que es portarà Espanya al Tribunal d'Estrasburg per "absoluta denegació de justícia i defensa de la impunitat". Es pot seguir el procés contra els crims de la dictadura franquista des del portal "El Clarín de Chile".
Crims lesius per a la humanitat– impunitat – jurisdicció universal ha estat el nom de la segona ponència de la tarda, a càrrec de Carlos Slepoy, advocat i secretari de Drets Humans de la Federació d’Associacions Argentines d’Espanya i Europa (FEDEAR). Slepoy ha començat la seva intervenció amb una sentència del filòsof romà Sèneca: "Hi ha coses que no fem perquè pensem que són impossibles, però semblen impossibles perquè no les fem". Així, el jurista argentí feia referència a la justícia universal, un àmbit que continua generant controvèrsia entre els experts, l'aplicació de la qual ha estat sovint acusada d'"intromissió" i "no vinculant". En canvi, per a Slepoy, la jurisdicció universal és el "gran descobriment" del segle XX per lluitar contra la impunitat i "una arma en mans del poble i de les víctimes".
Carlos Slepoy també ha reclamat que siguin sotmeses a processos judicials les persones que consenteixen, promouen o emparen la impunitat. El jurista ha advertit que perpetuar la impunitat facilita que es puguin tornar a repetir els mateixos crims que ara s'encobreixen. La pregunta és, doncs, fins a on arriba la impunitat? En aquest sentit, Slepoy ha recordat que encara "hi ha molts responsables vius del franquisme" però que s'impedeix a les víctimes investigar-ne els crims, "doncs hi ha grans interessos en joc".
Públic assistent a les ponències de dijous 10 de juny, a l'Espai Memorial Democràtic.
L'última ponència, L’aplicació judicial del dret penal internacional. Reptes, problemes i perspectives, l'ha ofert José Ricardo de Prada, magistrat de l’Audiència Nacional. De Prada ha compartit amb el públic assistent la seva participació al "Cas Pinochet" i Scilingo i la seva experiència com a magistrat per als crims de guerra de la Cort de Bòsnia Hercegovina. L'advocat madrileny ha plantejat la següent qüestió: "De quina manera el Dret Internacional aterra al Dret Nacional?". La seva aplicació, que des de sempre ha suscitat polèmica és, per a De Prada, la clau per jutjar els delictes de deshumanitat i, de fet, la seva raó de ser.
La tesi defensava per De Prada radica en el fet que el Poder Judicial és un dels poders de l'Estat i que, per tant, també es veu implicat en el compliment de les obligacions internacionals. A més, De Prada també ha criticat la "tergiversació" de la llei d'amnistia en el procés contra el jutge Garzón, qui, al seu torn, pretenia aplicar el Dret Penal Internacional. Segons l'advocat, la llei d'amnistia "actua com un escut que garanteix la impunitat" i ha coincidit amb Carlos Slepoy en considerar que "no és descartable que autors de crims durant la guerra civil i el franquisme estiguin vius i, per tant, siguin susceptibles d'ésser jutjats".
Aquestes intervencions han donat pas a un ampli debat amb el públic assistent al col·loqui, qui ha tingut la oportunitat d'expressar les seves impressions als ponents.
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada