Ja ha començat oficialment el II Col·loqui Internacional Memorial Democràtic La repressió franquista i la revisió jurídica de les dictadures. I ho ha fet a través d'una inauguració que ha presidit el president de la Generalitat, José Montilla, al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya, amb gran afluència de públic.
A l'acte l'han acompanyat el conseller Joan Saura, la subsecretària del Ministeri de Justícia, Purificación Morandeira, i el president de l'Associació Catalana de Juristes Democràtes, José Maria Mena.
Després de la intervenció del president Montilla, ha estat el torn del conseller Saura, qui ha declarat que "la impunitat és intolerable" i que la revisió jurídica de les dictadures, un dels temes centrals del col·loqui, garanteix que mai més es repeteixin els crims comesos per règims dictatorials. Segons el conseller, "la veritat, la justícia i la restitució de la dignitat de les víctimes" és el deure dels governs i països que han patit una dictadura. En aquest sentit, Saura ha destacat la tasca duta a terme pel Memorial Democràtic, tot subratllant que Catalunya és "capdavantera" a Espanya en polítiques públiques de recuperació de la memòria democràtica.
D'esquerra a dreta, José Mª Mena, president de l'Associació Catalana de Juristes Demòcrates; Estella de Carlotto, presidenta de l'Associació Abuelas Plaza de Mayo; Joan Saura, conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació; José Montilla, president de la Generalitat de Catalunya; Purificación Morandeira, subsecretària del Ministeri de Justícia; Juan Guzmán, jutge i vicepresident de l'Associació de Juristes Americans, i Miquel Caminal, director del Memorial Democràtic.
Per la seva banda, Morandeira ha centrat la seva intervenció en el desenvolupament i rellevància de la Llei de Memòria Històrica, que considera que ha marcat un "punt d'inflexió" a l'Estat espanyol. Morandeira ha repassat el pacte de la transició i no ha desaprofitat l'ocasió per matisar que tot i el seu "èxit", va comportar "mantenir alguns silencis" i deixar de banda moltes reivindicacions de la societat; unes demandes que espera veure satisfetes amb la Llei de la Memòria Històrica.
En la seva ponència, el jutge xilè Juan Guzmán ha posat de manifest l'encara "timidesa" en l'aplicació de la jurisdicció penal internacional per jutjar crims contra la humanitat; un fet que considera "tota una proesa" avui dia. La tesi de Guzmán és que els jutges han d'aplicar les normes contingudes als tractats internacionals ratificats pels seus països, que estableixen la inaplicabilitat de lleis d'amnistia -com la que es va aprovar a l'Estat espanyol l'any 1977- quan es tracta de crims contra la humanitat.
Assistents a la inauguració del col·loqui.
La presidenta de Abuelas de la Plaza de Mayo, Estela de Carlotto, ha parlat de la tasca desenvolupada al capdavant de l'associació i de la seva pròpia experiència personal i la de tota la seva generació, marcada per l'"afront" que van patir els seus fills, compromesos amb la "justícia social". Aquest afront "ens va transformar", ha confessat De Carlotto. "La por i el dolor ens va paralitzar" però tant ella com tantes altres dones argentines van aconseguir transformar aquest dolor en lluita.
I la seva lluita passa, entre d'altres, per aconseguir que "tot el pes de la llei caigui sobre els autors de crims contra la humanitat". De Carlotto ha acabat la seva ponència amb grans aplaudiments, demanant per a Espanya i la resta del món que les paraules "mai més" siguin una realitat.
Finalment, el president Montilla ha posat punt i final a l'acte reiterant el compromís de la Generalitat amb la recuperació de la memòria col·lectiva, essencial "per a reconèixer-nos com a poble".
Entrades
