II Col·loqui Internacional Memorial Democràtic

El compromís amb els valors democràtics, protagonista de la cloenda del col·loqui

2010-06-12T01:18:00.002+02:00

Teresa Compte, fiscal Superior de Catalunya; José Maria Mena, president de l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates, i Miquel Caminal i Badia, director del Memorial Democràtic, han protagonitzat la cloenda del II Col·loqui Internacional Memorial Democràtic a l'Espai Memorial Democràtic (Via Laietana, 69, Barcelona).

Miquel Caminal, director del Memorial Democràtic; Teresa Compte, fiscal Superior de Catalunya, i José Maria Mena, president de l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates, a l'acte de cloenda del col·loqui.

Caminal ha començat agraïnt la participació als assistents i ha expressat la seva satisfacció per com s'ha desenvolupat el col·loqui, que ha comptat amb gran afluència de públic al llarg dels seus tres dies de duració.

La història i el dret han estat les apostes d'aquest col·loqui, qualificat pel director del Memorial Democràtic com a "interdisciplinari". Caminal ha volgut posar de manifest, a mode de justificació d'aquest esdeveniment, que la institució que representa "no dicta el passat ni preveu el futur però sí que pot prevenir des de l'ètica".

Caminal també ha expressat que en el nostre país "no s'ha condemnat suficientment la dictadura" i que per avançar en la democràcia "cal una condemna total i conseqüent del règim franquista".

Per la seva part, José Maria Mena, president de l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates, coorganitzadora d'aquest esdeveniment, ha constatat que hi ha hagut "un especial interès en què el col·loqui fos decididament "plural" ja que "som demòcrates i juristes, per aquest ordre".

En la seva intervenció, Mena ha opinat que "el dret transicional és un pacte no equitatiu entre vencedors, que ho continuen sent avui, i vençuts". El president de l'Associació Catalana de Juristes Demòcrates s'ha acomiadat amb un missatge optimista i combatiu alhora, demanant "tenacitat" per "aconseguir fer avançar i conservar la passió democràtica, que enforteix la nostra capacitat de progrés".

Aprofitem per agrair a totes les persones que han seguit el col·loqui des d'aquest blog i des del canal Twitter del Memorial Democràtic el seu interès. A tots, gràcies!

L’anul∙lació dels judicis i sentències del franquisme posa punt i final al col·loqui

2010-06-12T00:49:00.003+02:00

L'última activitat del col·loqui ha estat la taula rodona L’anul∙lació dels judicis del franquisme, possibilitats i perspectives, moderada per Teresa Compte, fiscal superior de Catalunya.

Josep Mª Pijuan, president de la Secció 10 (Penal) de l’Audiència Provincial de Barcelona, ha iniciat la taula rodona anunciant la seva postura, que radica en la idea que "l'anulació dels judicis i sentències del franquisme és una qüestió política i no jurídica", tot recordant que el Tribunal Suprem és l'òrgan competent per fer-ho i que mentre no sigui així, "continuen sent vigents i vàlides". Pijuan ha insistit en què "la Llei de la Memòria Històrica declara il·legítimes i injustes aquestes sentències".

D'esquerra a dreta, Josep Cruanyes, president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics; Josep Maria Pijuan Canadell, president de la Secció 10 (Penal) de l’Audiència Provincial de Barcelona; Teresa Compte, fiscal superior de Catalunya; Clara Bayarri Garcia, magistrada de l’Audiència Nacional, i Francisco Muñoz Conde, catedràtic de Dret Penal de la Universitat Pablo de Olavide (Sevilla) durant la taula rodona "L’anul∙lació dels judicis del franquisme, possibilitats i perspectives".

A més, Pijuan ha recordat que "no es pot confondre la il·legitimitat amb la nul·litat, ja que són conceptes jurídics totalment diferents". La seva tesi ha estat resumida en la següent frase: "La via legislativa és l'única via per aconseguir la nul·litat dels judicis i sentències franquistes, i l'altra és la iniciativa popular".

Francisco Muñoz Conde, catedràtic de Dret Penal de la Universitat Pablo de Olavide (Sevilla), ha continuat la ronda d'intervencions, i no ha dubtat en afirmar que "tots els processos penals de la dictadura franquista han de ser considerats nuls de ple dret" ja que van ser "actes jurídics en Estat de no-dret".

Muñoz ha lamentat que no s'hagués reconegut la nul·litat durant la transició i també en democràcia, sobretot en l'àmbit legislatiu, i també considera que la Llei de la Memòria Històrica ha "desaprofitat l'ocasió per fer-ho".

El catedràtic ha comparat l'enderrocament del III Reich amb el final de la dictadura franquista, tot al·ludint que "Franco va morir al llit" i que això ha marcat una gran diferència entre ambdós països. Sense anar més lluny, Muñoz ha recordat que la finalització del règim nacionalsocialista es va produir en una "Alemanya vençuda" i que els aliats -els vencedors- van declarar nuls els processos i sentències nazis. De fet, tal i com ha recordat Muñoz, "al 1998 Alemanya va declarar nul·les les sentències penals des del 1933".

Muñoz ha acabat la seva participació a la taula rodona declarant amb fermesa que el fet que "no s'hagi declarat la nul·litat de les sentències franquistes és una vergonya" i que fer-ho suposaria "trencar definitivament amb el franquisme".

Un públic nombrós assisteix a la taula rodona "L’anul∙lació dels judicis del franquisme, possibilitats i perspectives".

Després ha estat el torn de Clara Bayarri Garcia, magistrada de l’Audiència Nacional, qui ha defensat la tesi que "la solució passa per la via judicial, cas per cas, perquè és el que sembla apuntar la Llei de la Memòria Històrica". En aquest sentit, Bayarri ha repassat les possibles vies per declarar, per la via judicial, la nul·litat dels judicis i sentències franquistes i obrir així un "camí d'esperança" que considera possible.

Josep Cruanyes, president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, ha estat l'últim ponent que ha pres la paraula, tot afirmant que "l'entramat de repressió franquista conforma un pla de repressió que hem de considerar com un genocidi". Per Cruanyes, "les víctimes han estat ignorades, menystingudes. Què els hi queda a les víctimes i és urgent que es faci?". La resposta: anul·lar les sentències i judicis de la dictadura ja que, si no s'han processat els criminals, almenys, que les víctimes no se'n considerin".

Segons Cruanyes, "l'Estat ha tingut una postura contrària al reconeixement dels drets de les víctimes. Si ha passat tan temps, és la seva responsabilitat" i ha afegit que "no es pot admetre que la Fiscalia General de l'Estat vulgui fer passar gat per llebre i eviti fer la revisió d'aquests processos per manca d'objecte".

Així, amb un acord generalitzat sobre el que l'Estat i el Poder Judicial han de fer per restituir la dignitat de les víctimes, encara que sigui per vies diferents, han acabat les intervencions dels quatre ponents, que han donat pas a un debat amb el públic assistent.

La jurisdicció militar i els consells de guerra s'han posat sobre la taula en una nova sessió de ponències

2010-06-11T23:39:00.002+02:00

Marc Carrillo, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Pompeu Fabra i vocal del Consell de Garanties Estatutàries, ha presentat i moderat les ponències que aquesta tarda han tingut lloc a l'Espai Memorial Democràtic en el marc del II Col·loqui Internacional Memorial Democràtic.

L'arquitectura de la repressió franquista ha continuat sent l'eix central de les ponències d'aquesta tarda, i així ho ha constatat Carrillo quan ha qualificat la repressió del règim franquista com un "sistema paralegal deshumanitzat".

D'esquerra a dreta, Alfons Aragoneses, investigador de la Universitat Pompeu Fabra; Marc Carrillo, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Pompeu Fabra i vocal del Consell de Garanties Estatutàries; Carlos Jiménez Villarejo, ex fiscal en cap de l’Audiència de Barcelona i ex fiscal en cap de la Fiscalia especial anticorrupció, i Juan José del Aguila, magistrat del Social, Madrid.

L'estat d'excepció durant la dictadura del general Franco ha articulat la ponència d'Alfons Aragoneses, investigador de la Universitat Pompeu Fabra. Va existir un estat d'excepció a Espanya durant més de 40 anys? Segons Aragoneses, la resposta és afirmativa, i ho ha demostrat amb el seu anàlisi del marc jurídic franquista basant-se en la definició d'un d'estat d'excepció com un estat que "genera un espai de no-dret des del Dret, on tot s'hi val". En altres paraules, "la vida d'una persona depenia de la voluntat d'un policia, un militar o un funcionari. Franco, Queipo de Llano i tants d'altres eren el Dret".

Tal i com ha volgut manifestar Aragoneses, l'Estat franquista va crear "lleis per legitimar aquest Estat del no-dret" en el qual es va "crear una categoria d'individus que van ser desproveïts de tots els drets: rojos, homosexuals, jueus...". Aragoneses ho ha exemplificat amb una declaració de Serrano Súñer: "Son rojos, no son españoles".

En aquest sentit, Aragoneses ha defensat la tesi que, tot i que la dictadura es va adaptar a un context canviant els anys 50 i 60, "van continuar aquests espais d'excepció". El sistema penal es va ampliar per a preservar la "pau social" i per "tancar o eliminar qualsevol element subversiu fins als anys 70". Les conseqüències: la vigència de camps de concentració i centres de reclusió per a mantenir "allunyats a ésser perillosos per al règim i la societat".

Aragoneses ha acabat la seva ponència amb una advertència: "Estudiar el passat ha de servir-nos com a vacuna per a aquest germen que també pot existir en democràcia".

Juan José del Águila, magistrat del Social de Madrid, ha prosseguit amb la seva ponència Els atestats policials i el Jutge Militar especial Eymar (1940‐1964). Del Águila ha estructurat la seva intervenció en tres apartats. El primer l'ha destinat a parlar dels atestats policials -que són el conjunt de diligències entorn d’un presumpte delicte fetes per la policia judicial- i les actuacions de la policia franquista, regulada per una llei del 1943 que especificava la seva funció: "Vigilar als enemics del règim". En aquest sentit, Del Águila ha remarcat que aquesta policia també actuava "fora de la pròpia legalitat franquista", que sempre primava "l'interès de l'Estat".

"Els cossos policials actuaven amb total impunitat, formant part d'una estratègia de dominació i control social", ha concretat el magistrat, qui ha destacat especialment el paper jugat per aquesta policia repressiva en l'aplicació sistemàtica de maltractament físics i psicològics als detinguts, que "no gaudien de cap garantia jurídica". Així doncs, les tortures eren, segons Del Águila, un mètode repressiu necessari per imposar la por social i la desmobilització de la ciutadania.

Assistents a les ponències de la tarda de divendres 11 de juny, celebrades a l'Espai Memorial Democràtic.

El segon apartat de la intervenció del magistrat ha donat a conèixer la funció i el paper col·laborador de la jurisdicció de guerra, amb l'actuació de jutges especials militars que van condemnar milers de persones a la pena capital. En aquest sentit, "els jutges instructors militars, que no eren ni jutges, van ser còmplices de les forces de seguretat de l'Estat franquista", ha subratllat Del Águila.

Un exemple il·lustratiu ha estat el cas del jutge militar especial Enrique Eymar Fernández als anys 40, objecte d'una investigació exhaustiva per part del magistrat. Eymar -el tercer apartat de la ponència de Del Águila- va ser designat jutge militar de presos polítics i del 1958 al 1964 va instruir centenars de milers de causes i de procediments. Per tant, les persones detingudes i processades van ser víctimes dels atestats policials, "sense fonament i absurds" i a uns consells de guerra instrumentalitzats com a eines per "exterminar l'enemic".

El general De la Iglesia també està sent estudiat pel magistrat i també va ser nombrat inspector de tots els jutjats d'espionatge de l'Estat franquista. En conclusió, Del Águila defensa el "caràcter col·lectiu de la repressió" i tant Eymar, com De la Iglesia i els atestats policials serveixen per a ampliar i aprofundir en l'anàlisi globalitzat de l'univers repressiu del franquisme.

L'última ponència, titulada Els Consells de Guerra sota el franquisme, d'aquest bloc ha estat a càrrec de Carlos Jiménez Villarejo, exfiscal en cap de l’Audiència de Barcelona i exfiscal en cap de la Fiscalia especial anticorrupció. Jiménez ha començat lamentant que "no hi ha manera d'afrontar el franquisme d'una manera clara i directe a Espanya".

L'excepcionalitat de la jurisdicció militar i els consells de guerra han continuat sent tema d'ànalisi en la intervenció de Jiménez Villarejo, que ha qualificat el sistema implantat pels colpistes com la "negació del Dret tot i la seva aparença de validesa jurídica". Aquesta jurisdicció militar, segons Jiménez, és l'eix central de la "repressió brutal" que es va implantar a Espanya després de l'aixecament militar. L'exfiscal ha indicat una dada esfereïdora: des d'abril de 1939 fins al juny de 1944 "van morir a les presons franquistes 192.683 persones".

Per Jiménez Villarejo, "la guerra civil no es va acabar al 1939, sinó que fins l'any 1975 van existir noves formes de guerra" i ha afegit que "es va establir per llei el processament i afusellament dels inculpats en un consell de guerra". De fet, Jiménez ha matisat que "quan parlem de consells de guerra parlem de quelcom que no s'assembla en res a un tribunal".

Tant aquesta jurisdicció com els tribunals especials posteriors van executar una "política d'extermini dels republicans i demòcrates", ha finalitzat l'exfiscal, qui ha donat pas a un debat amb el públic assistent, que ha aportat també el seu punt de vista sobre l'arquitectura de la repressió franquista.

El poder judicial durant el franquisme i els conceptes d'indult, amnistia i prescripció, a debat

2010-06-11T16:00:00.002+02:00

J. A. González Casanova, catedràtic de Dret Constitucional, ha estat l'encarregat de presentar i moderar el segon bloc de ponències d'avui divendres, que ha comptat amb la participació de Francisco José Bastida Freijedo, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat d’Oviedo, qui ha analitzat el poder judicial durant la dictadura franquista i ha compartit amb els assistents la seva tesi sobre la ideologia del Tribunal Suprem sota el règim de Franco.

Bastida ha començat recalcant que, tot i que l'arquitectura de la repressió corria a càrrec dels tribunals militars i de responsabilitat política, a finals de la dècada dels 50 el règim va intentar "institucionalitzar el poder judicial" per donar-li l'"'aparença d'una administració tècnica i no política".

D'esquerra a dreta, Alicia Gil Gil, professora titular de Dret Penal de la Universitat Nacional d’Educació a Distància; J. A. González Casanova, catedràtic de Dret Constitucional, i Francisco José Bastida Freijedo, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat d’Oviedo.

L'èxit i conseqüències d'aquesta operació de maquillatge ha centrat la resta de la ponència de Bastida, qui va dur a terme una investigació sobre el Tribunal Suprem en l'última etapa de la judicatura franquista, entre 1964 i 1975.

En aquest estudi va poder constatar que tot i voler donar una "capa de vernís" i donar la impressió que Espanya era un "Estat de Dret", el TS, creat per part dels tecnòcrates, va esdevenir un "nou instrument per reprimir el poble". Segons Bastida, el TS resolia els recursos presentats al Tribunal d'Ordre Públic i la majoria de sentències eren "confirmatòries total o parcialment" de les del TOP.

A més, tal i com ha concretat Bastida, "les sentències acostumaven a incloure descripcions de les qualitats del cap d'Estat, aspectes morals, què era el comunisme, etc." En definitiva, el nou TS "reforçava la impunitat del règim". Bastida ha explicat també la defensa de la "uniformitat nacional" imposada pel TS, un discurs molt proper als principis del Movimiento Nacional. Tot allò que atemptava contra aquesta unitat, doncs, "era subversiu".

Després ha estat el torn d'Alicia Gil Gil, professora titular de Dret Penal de la Universitat Nacional d’Educació a Distància, amb la ponència Indults, amnistia i prescripció dels delictes del franquisme. Gil ha realitzat un anàlisi jurídic extens i rigorós sobre el tractament jurídic del passat. Gil ha parlat del concepte de prescripció, amnistia, retroactivitat i Dret Penal Internacional per intentar respondre, des d'un punt de vista tècnic, a la pregunta de si és possible avui dia jutjar els crims comesos durant la guerra civil i el franquisme.

En aquest sentit, Gil ha posat de relleu les problemàtiques i dificultats jurídiques amb què s'ha trobat el jutge Garzón en el seu intent d'investigar aquests crims. De la seva intervenció destaca l'asseveració que "una amnistia absoluta com l'espanyola avui dia seria prohibida per la comunitat internacional" i que no és possible jutjar aquesta llei del 1977 amb el Dret Internacional actual", la qual cosa esdevé, entre d'altres, un dels principals obstacles per jutjar els crims del franquisme.

Experts historiadors analitzen la repressió franquista

2010-06-11T14:29:00.004+02:00

L'arquitectura de la repressió franquista durant la guerra civil i al llarg de tota la dictadura ha estat el tema central de debat del primer bloc de ponències de la jornada d'avui, presentat i moderat per Borja de Riquer, catedràtic d’Història Contemporània de la UAB.

Paul Preston, historiador i catedràtic d’Història Contemporània espanyola, i Borja de Riquer, catedràtic d’Història Contemporània de la UAB.

La primera ponència l'ha ofert Paul Preston, historiador i catedràtic d’Història Contemporània espanyola, que ha començat exposant les motivacions -la reiterada "conspiració marxista, maçònia i bolxevic"- que van empènyer Franco, el general Mola i Queipo de Llano a sublevar-se l'any 1936 i com el seu particular punt de vista va servir per justificar l'aixecament militar, entès com un "acte heroic per salvar la pàtria".

El discurs del bàndol nacional era molt clar: "Exterminar l'enemic i purificar Espanya" dels elements nocius de l'esquerra. Per tant, segons ha explicat Preston, els "botxins" van dissenyar un "terror amb objectius a curt i llarg termini". Partint d'aquesta premissa, l'historiador ha repassat els primers mesos de la guerra civil, tot detallant quins mecanismes i instruments va utilitzar el bàndol nacional per instaurar el terror als territoris que anava "conquerint".

Preston ha posat de manifest com Franco va decidir "ocupar sistemàticament el territori per erradicar l'enemic". Les paraules del propi dictador expressen aquesta voluntat: "Ocuparé España ciudad a ciudad, pueblo a pueblo". Preston afegeix, a aquestes declaracions, que "Franco estava obsessionat en purgar Espanya" i que, amb els seus actes, va "condemnar als vençuts a l'exili interior" i va "rebutjar tota reconciliació".

Després ha estat el torn de Pelai Pagès, professor titular d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, qui ha donat una visió de síntesi de la repressió franquista des de l'inici de la guerra civil fins a la mort del dictador. De la seva intervenció, que coincideix plenament amb la ponència de Preston, cal destacar la voluntad de deixar constància de les contínues crides dels insurrectes a "aniquilar l'enemic".

Pagès ha enumerat els mecanismes de repressió de cada etapa del franquisme, començant pel conflicte i la dura postguerra. En aquest sentit, el professor ha destacat els més de 90.000 assassinats que es van produir a les zones controlades pel bàndol nacional durant la guerra.

Juntament a aquesta repressió física, Pagès ha subratllar que també es va posar en funcionament una "repressió econòmica", que incloïa incautacions de béns, recollides de fons, etc., i depuracions. L'ensenyament i la cultura tampoc van quedar al marge de la maquinària repressiva del règim. Sobre la postguerra, Pagès sentencia: "L'Espanya insurrecte es va anar convertint en una gran presó" i destaca els més de 150.000 afusellats.

Durant les dècades següents, "els vencedors van continuar amb la seva pràctica repressiva per castigar als vençuts i evitar qualsevol resistència", afirma Pagès, qui puntualitza que durant el franquisme "les lleis es van anar adaptant a les necessitats repressives del règim". Així, a finals dels 60, i amb una oposició més organitzada, la dictadura va intensificar la seva pràctica repressiva, exemplificada, entre molts altres casos, en l'assassinat de Salvador Puig Antich.

Pelai Pagés, professor titular d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona; Borja de Riquer, catedràtic d’Història Contemporània de la UAB; Fernando Martínez López, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat d’Almeria, i Manel Risques, professor titular d’Història de la Universitat de Barcelona.

Manel Risques, professor titular d’Història de la Universitat de Barcelona, ha pres la paraula amb la ponència Consells de guerra franquistes: canvi o continuïtat històrica?. Risques comença la seva intervenció repassant l'origen, raó de ser i evolució dels consells de guerra, l'"expressió màxima de la jurisdicció militar" i l'"element bàsic per legitimar el règim franquista". La "militarització de la societat" es considerava un "mal menor" per garantir l'ordre públic, ha assegurat.

Els consells de guerra, segons Risques, s'utilitzaven tant al segle XIX com durant la repressió franquista per la seva "rapidesa i la duresa de les sentències". Els acusats, a més, no tenien cap mena de "garantia jurídica". Per tant, i tal i com ha expressat Risques, durant el franquisme es van "industrialitzar" els consells de guerra sota el "criteri de venjança". La tesi defensada pel professor és que "el nombre i sistematització dels consells de guerra durant la guerra civil i la dictadura és incomparable amb el passat republicà i liberal".

Risques ha posat punt i final a la seva ponència amb una pregunta: "Es pot mantenir la legalitat de les sentències sorgides d'aquestes dinàmiques?"

L'última ponència ha estat a càrrec de Fernando Martínez López, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat d’Almeria, qui ha exposat com a exemple de la repressió franquista els Tribunals de responsabilitats polítiques a Andalusia (1939‐1945). Martínez ha volgut demostrar, amb la seva intervenció, com "la concepció totalitària de la justícia va ser un instrument de repressió eficaç i de llarga durada".

Martínez ha avançat algunes dades de l'estudi que, impulsat per la Junta d'Andalusia, investigadors de diferents universitats realitzen sobre la repressió a Andalusia En aquesta línia, ha mostrat al públic assistent el mapa de fosses d'Andalusia, que n'agrupa 620.

Assistents a les ponències del matí de divendres 11 de juny, celebrades a l'Espai Memorial Democràtic.

A més de la repressió física, a Andalusia es va viure una repressió econòmica, concretada en la incautació de béns i propietats, que es va estendre fins la dècada dels 60. Ho va fer possible, segons Martínez, la creació del Tribunal de responsabilitats polítiques, els expedients del qual actualment són objecte d'estudi.

Segons Martínez: "El franquisme no va tenir prou en empresonar i afusellar, sinó que va crear una repressió complementària basada en la incautació de béns i sancions"; una repressió "silenciosa" que va fer possible que els vencedors obtinguéssin un autèntic "botí de guerra".

En aquest sentit, l'estudi al qual participa Martínez recull informació sobre la repressió física i econòmica, informes del Tribunal de responsabilitats polítiques, declaracions de testimonis, xarxes d'informadors...i ara també, tal i com ha anunciat el catedràtic, l'estudi inclourà el nom dels jutges que van participar de la maquinària repressiva.

Aquest bloc de ponències ha finalitzat amb un participatiu debat en què els assistents han pogut expressar els seus comentaris, dubtes i observacions als ponents.

El documental "Topografia de la memòria" tanca la primera jornada del col·loqui

2010-06-10T19:57:00.002+02:00

L'última activitat de la jornada d'avui és la projecció del documental de Mª Dolors Genovès Topografia de la memòria: un anàlisi de les polítiques públiques de memòria democràtica de Sud-Àfrica, Argentina, Alemanya, Itàlia i Catalunya. L'equip del documental fa una recerca de models i exemples de com diferents països s'han enfrontat amb el seu passat des de diverses vies: donar veu als testimonis, jutjar els autors dels crims, documentar l'horror, dignificar els espais de memòria...

Després de la projecció, està previst un breu col·loqui que comptarà amb la participació de Mª Dolors Genovès, periodista; Pere Portabella, director de cinema, i Magda Oranich, advocada.

+ Per visualitzar el documental, fes clic aquí.

La lluita contra la impunitat, la jurisdicció internacional i la justícia universal centren el segon bloc de ponències

2010-06-10T19:16:00.006+02:00

El segon bloc de ponències del dia, presentat i moderat per Antoni Traveria, periodista i director de Casa Amèrica Catalunya, s'ha centrat en l'aplicació del Dret Penal Internacional i el Dret de cada Estat -la justícia "interior"- per perseguir i jutjar crims contra la humanitat com els perpetrats durant el franquisme o les dictadures d'Argentina i Xile.

El primer a prendre la paraula ha estat Joan Garcés, advocat de l’acusació particular davant de l’Audiència Nacional del "Cas Pinochet” i del cas dels crims del franquisme, qui ha explicat àmpliament l'inici i evolució del procés contra l'exdictador xilè i ha realitzar un profund anàlisi de l'acusació de prevaricació del jutge Baltasar Garzón i les possibles conseqüències de dictar una sentència i/o assentar jurisprudència.

D'esquerra a dreta, Carlos Slepoy, advocat i secretari de Drets Humans de la Federació d’Associacions Argentines d’Espanya i Europa; José Ricardo de Prada, magistrat de l’Audiència Nacional; Antoni Traveria, periodista i director de Casa Amèrica Catalunya, i Joan Garcés, advocat de l’acusació particular davant de l’Audiència Nacional del “Cas Pinochet” i del cas dels crims del franquisme.

En el primer supòsit, Garcés ha afirmat que en el cas Garzón es "busca una sentència per tancar la investigació dels crims del franquisme", fet que qualifica com "una aberració judicial" i que tindrà, entre d'altres conseqüències, deixar les víctimes en un "estat d'indefensió absoluta". A més, Garcés ha advertit que si s'assenta jurisprudència en aquest cas, "es tancaran totes les vies possibles per lluitar contra la impunitat".

En la mateixa línia, Garcés ha aprofitat l'ocasió per anunciar, entre grans aplaudiments, que es portarà Espanya al Tribunal d'Estrasburg per "absoluta denegació de justícia i defensa de la impunitat". Es pot seguir el procés contra els crims de la dictadura franquista des del portal "El Clarín de Chile".

Crims lesius per a la humanitat– impunitat – jurisdicció universal ha estat el nom de la segona ponència de la tarda, a càrrec de Carlos Slepoy, advocat i secretari de Drets Humans de la Federació d’Associacions Argentines d’Espanya i Europa (FEDEAR). Slepoy ha començat la seva intervenció amb una sentència del filòsof romà Sèneca: "Hi ha coses que no fem perquè pensem que són impossibles, però semblen impossibles perquè no les fem". Així, el jurista argentí feia referència a la justícia universal, un àmbit que continua generant controvèrsia entre els experts, l'aplicació de la qual ha estat sovint acusada d'"intromissió" i "no vinculant". En canvi, per a Slepoy, la jurisdicció universal és el "gran descobriment" del segle XX per lluitar contra la impunitat i "una arma en mans del poble i de les víctimes".

Carlos Slepoy també ha reclamat que siguin sotmeses a processos judicials les persones que consenteixen, promouen o emparen la impunitat. El jurista ha advertit que perpetuar la impunitat facilita que es puguin tornar a repetir els mateixos crims que ara s'encobreixen. La pregunta és, doncs, fins a on arriba la impunitat? En aquest sentit, Slepoy ha recordat que encara "hi ha molts responsables vius del franquisme" però que s'impedeix a les víctimes investigar-ne els crims, "doncs hi ha grans interessos en joc".

Públic assistent a les ponències de dijous 10 de juny, a l'Espai Memorial Democràtic.

L'última ponència, L’aplicació judicial del dret penal internacional. Reptes, problemes i perspectives, l'ha ofert José Ricardo de Prada, magistrat de l’Audiència Nacional. De Prada ha compartit amb el públic assistent la seva participació al "Cas Pinochet" i Scilingo i la seva experiència com a magistrat per als crims de guerra de la Cort de Bòsnia Hercegovina. L'advocat madrileny ha plantejat la següent qüestió: "De quina manera el Dret Internacional aterra al Dret Nacional?". La seva aplicació, que des de sempre ha suscitat polèmica és, per a De Prada, la clau per jutjar els delictes de deshumanitat i, de fet, la seva raó de ser.

La tesi defensava per De Prada radica en el fet que el Poder Judicial és un dels poders de l'Estat i que, per tant, també es veu implicat en el compliment de les obligacions internacionals. A més, De Prada també ha criticat la "tergiversació" de la llei d'amnistia en el procés contra el jutge Garzón, qui, al seu torn, pretenia aplicar el Dret Penal Internacional. Segons l'advocat, la llei d'amnistia "actua com un escut que garanteix la impunitat" i ha coincidit amb Carlos Slepoy en considerar que "no és descartable que autors de crims durant la guerra civil i el franquisme estiguin vius i, per tant, siguin susceptibles d'ésser jutjats".

Aquestes intervencions han donat pas a un ampli debat amb el públic assistent al col·loqui, qui ha tingut la oportunitat d'expressar les seves impressions als ponents.

Diversos experts analitzen les transicions a Alemanya, Itàlia i Argentina

2010-06-10T14:11:00.005+02:00

Aquest matí ha començat el primer bloc de ponències del II Col·loqui Internacional Memorial Democràtic a l'Espai Memorial Democràtic (Via Laietana, 69, Barcelona), titulat Les transicions de les dictadures a la democràcia.

José Antonio Martín Pallín, magistrat emèrit del Tribunal Suprem i comissionat de la Comissió Internacional de Juristes, ha actuat com a presentador i moderar. Durant la seva intervenció, Martín ha analitzat la transició espanyola des de l'àmbit jurídic, tot destacant que, malgrat seva la imatge "modèlica", la transició no va ser capaç de "condemnar obertament" el règim franquista i "trencar" amb la dictadura.

Eduardo Luis Duhalde, secretari de Drets Humans del Ministeri de Justícia, Seguretat i Drets Humans del Govern d’Argentina; José Antonio Martín Pallín, magistrat emèrit del Tribunal Suprem i comissionat de la Comissió Internacional de Juristes; Pietro Barcellona, professor de Filosofia del Dret de la Universitat de Catània i ex membre del Consiglio Superiore della Magistratura, i Kai Ambos, catedràtic de Dret Penal, Penal Processal i Dret Penal Internacional de la Universitat de Göttingen i Jutge del Tribunal Provincial de Göttingen.

Martín també ha repassat la legislació que va marcar aquest procés, com ara la llei de successió, que assegurava la continuïtat del poder franquista en una monarquia, i la llei d'amnistia que, segons el jurista, es va aplicar contra els antifranquistes per donar-los la llibertat, mentre que els "torturadors" també se'n van veure beneficiats. En aquest sentit, Martín és del parer que a la transició "es va donar un pas endavant i un altre enrere" i ha insistit en la idea que cal reflexionar-hi, ja que té molt de "ficció".

El procés contra el jutge Garzón ha posat punt i final a la presentació de Martín, quen ha volgut donar un ferm missatge: "Un jutge que aplica la legislació internacional no comet prevaricació".

Itàlia: la transició del feixisme a la República ha estat el títol de la ponència de Pietro Barcellona, professor de Filosofia del Dret de la Universitat de Catània i exmembre del Consiglio Superiore della Magistratura. Barcellona ha detallat els motors de la transició democràtica a Itàlia i ha qualificat el paper de Togliatti i el Comitè d'Alliberament Nacional (CAN) com una "obra d'art d'intel·ligència política". El professor ha remarcat que la transició italiana no va optar per "solucions radicals", sinó que "va ser a través d'un referèndum popular com es va arribar a la democràcia".

Barcellona també ha subratllat que la Constitució "va ser viscuda com un pacte social, polític i cultural per part de tots els actors socials" i que la transició no hauria estat possible sense la participació de totes les forces polítiques, els autèntics "protagonistes" i punt d'unió d'una societat marcada per la derrota de la Segona Guerra Mundial, els conflictes entre feixistes i antifeixistes i la lluita de classes.

Assistents a les ponències, a l'auditori de l'Espai Memorial Democràtic.

Per la seva banda, Kai Ambos, catedràtic de Dret Penal, Penal Processal i Dret Penal Internacional de la Universitat de Göttingen i Jutge del Tribunal Provincial de Göttingen, ha ofert la ponència Alemanya: la doble transició després del nacionalsocialisme i de la caiguda del mur. Ambos ha començat la seva intervenció teoritzant sobre els processos democràtics per acabar reflexionant sobre la doble transició viscuda a Alemanya durant la segona meitat del segle XX.

Ambos ha advertit que "cap procés de transició que no tingui la capacitat de responsabilitzar ni aplicar el Dret Penal no és una transició completa", i ha afegit que "cal enfrontar-se al passat" per assegurar la "futura convivència".

Centrant-se ja en el cas alemany, Ambos ha començat per deixar constància que Alemanya és "víctima y autora de dues dictadures" i, per tant, protagonista de dues transicions: després de la Segona Guerra Mundial i després de la caiguda del mur de Berlín. Ambos ha descrit les mesures preses i els mecanismes aplicats en tots dos processos. Un anàlisi del qual ha volgut extreure dues idees clau: la importància i influència del Dret Internacional a Alemanya, un fet que ha lligat amb el cas Garzón per afirmar que "no existeix prevaricació" en la seva actuació, i que els crims contra la humanitat i els delictes comesos durant les dictadures "no prescriuen".

L'última ponència, titulada Argentina: El judici a la dictadura, ha estat a càrrec d'Eduardo Luis Duhalde, secretari de Drets Humans del Ministeri de Justícia, Seguretat i Drets Humans del Govern d’Argentina. Duhalde ha repassat la història de la dictadura argentina i la creació de l'"Estat terrorista" sota l'empara de la "seguretat nacional". Els crims comesos durant la dictadura, "fredament concebuda" pels representants del poder econòmic amb el suport dels militars, ha aconseguit mantenir la seva impunitat fins a l'arribada al poder del president Néstor Kirchner.

Duhalde ha explicat com Kirchner va traslladar l'intens moviment de Drets Humans, encapçalat per les Abuelas de Plaza de Mayo, en polítiques públiques de memoria. De fet, l'expresident va declarar un cop que "els argentins són fills de les mares i àvies de la Plaza de Mayo". Així, al 2003 es van reobrir els processos judicials contra els autors dels crims de la dictadura: "S'han perdut 20 anys, però s'han aconseguit 200 condemnes", ha sentenciat Duhalde.

Finalmemt, s'ha obert un debat molt participatiu entre els protagonistes de les ponències i el públic assistent, qui ha pogut preguntar i opinar sobre els temes tractats al llarg del matí.

La revisió jurídica de les dictadures, a debat

2010-06-10T08:00:00.001+02:00

Les transicions de les dictadures a la democràcia centraran les ponències i debats d'avui 10 de juny, que se celebraran a l'Espai Memorial Democràtic (Via Laietana, 69, Barcelona). Al matí, José Antonio Marín Pallín, magistrat emèrit del Tribunal Suprem i comissionat de la Comissió Internacional de Juristes, presentarà i moderarà les ponències de:

Kai Ambos, catedràtic de Dret Penal, Penal Processal i Dret Penal Internacional de la Universitat Göttingen i jutge del Tribunal Provincial de Göttingen. Alemanya: la doble transició després del nacionalsocialisme i de la caiguda del mur.

Pietro Barcellona, professor de Filosofia del Dret de la Università di Catània i ex membre del Consiglio Superiore della Magistratura. Itàlia: la transició del feixisme a la República.

Eduardo Luís Duhalde, secretari de Drets Humans del Ministeri de Justícia, Seguretat i Drets Humans del Govern d'Argentina. Argentina: El judici a la dictadura.

A la tarda, el periodista i director de Casa Amèrica Catalunya, Antoni Traveria, obrirà un nou bloc de ponències a càrrec de:

Carlos Slepoy, advocat i secretari de Drets Humans de la Federació d’Associacions Argentines d’Espanya i Europa (FEDEAR). Crims lesius per a la humanitat– impunitat – jurisdicció universal.

Joan Garcés, advocat de l’acusació particular davant de l’Audiència Nacional del “cas Pinochet” i del cas dels crims del franquisme. El dret penal internacional i la justícia “interior” dels Estats: Espanya i Iberoamèrica.

José Ricardo de Prada, magistrat de l’Audiència Nacional. L’aplicació judicial del dret penal internacional. Reptes, problemes i perspectives.

Finalment, a les 18.30 h, es projectarà el documental Topobiografia de la memòria, seguit d'un debat amb la participació de la periodista Mª Dolors Genovès, el director de cinema Pere Portabella i l'advocada Magda Oranich.

Tret de sortida al II Col·loqui Internacional Memorial Democràtic

2010-06-09T21:00:00.001+02:00

Ja ha començat oficialment el II Col·loqui Internacional Memorial Democràtic La repressió franquista i la revisió jurídica de les dictadures. I ho ha fet a través d'una inauguració que ha presidit el president de la Generalitat, José Montilla, al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya, amb gran afluència de públic.

A l'acte l'han acompanyat el conseller Joan Saura, la subsecretària del Ministeri de Justícia, Purificación Morandeira, i el president de l'Associació Catalana de Juristes Democràtes, José Maria Mena.

Després de la intervenció del president Montilla, ha estat el torn del conseller Saura, qui ha declarat que "la impunitat és intolerable" i que la revisió jurídica de les dictadures, un dels temes centrals del col·loqui, garanteix que mai més es repeteixin els crims comesos per règims dictatorials. Segons el conseller, "la veritat, la justícia i la restitució de la dignitat de les víctimes" és el deure dels governs i països que han patit una dictadura. En aquest sentit, Saura ha destacat la tasca duta a terme pel Memorial Democràtic, tot subratllant que Catalunya és "capdavantera" a Espanya en polítiques públiques de recuperació de la memòria democràtica.

D'esquerra a dreta, José Mª Mena, president de l'Associació Catalana de Juristes Demòcrates; Estella de Carlotto, presidenta de l'Associació Abuelas Plaza de Mayo; Joan Saura, conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació; José Montilla, president de la Generalitat de Catalunya; Purificación Morandeira, subsecretària del Ministeri de Justícia; Juan Guzmán, jutge i vicepresident de l'Associació de Juristes Americans, i Miquel Caminal, director del Memorial Democràtic.

Per la seva banda, Morandeira ha centrat la seva intervenció en el desenvolupament i rellevància de la Llei de Memòria Històrica, que considera que ha marcat un "punt d'inflexió" a l'Estat espanyol. Morandeira ha repassat el pacte de la transició i no ha desaprofitat l'ocasió per matisar que tot i el seu "èxit", va comportar "mantenir alguns silencis" i deixar de banda moltes reivindicacions de la societat; unes demandes que espera veure satisfetes amb la Llei de la Memòria Històrica.

En la seva ponència, el jutge xilè Juan Guzmán ha posat de manifest l'encara "timidesa" en l'aplicació de la jurisdicció penal internacional per jutjar crims contra la humanitat; un fet que considera "tota una proesa" avui dia. La tesi de Guzmán és que els jutges han d'aplicar les normes contingudes als tractats internacionals ratificats pels seus països, que estableixen la inaplicabilitat de lleis d'amnistia -com la que es va aprovar a l'Estat espanyol l'any 1977- quan es tracta de crims contra la humanitat.

Assistents a la inauguració del col·loqui.

La presidenta de Abuelas de la Plaza de Mayo, Estela de Carlotto, ha parlat de la tasca desenvolupada al capdavant de l'associació i de la seva pròpia experiència personal i la de tota la seva generació, marcada per l'"afront" que van patir els seus fills, compromesos amb la "justícia social". Aquest afront "ens va transformar", ha confessat De Carlotto. "La por i el dolor ens va paralitzar" però tant ella com tantes altres dones argentines van aconseguir transformar aquest dolor en lluita.

I la seva lluita passa, entre d'altres, per aconseguir que "tot el pes de la llei caigui sobre els autors de crims contra la humanitat". De Carlotto ha acabat la seva ponència amb grans aplaudiments, demanant per a Espanya i la resta del món que les paraules "mai més" siguin una realitat.

Finalment, el president Montilla ha posat punt i final a l'acte reiterant el compromís de la Generalitat amb la recuperació de la memòria col·lectiva, essencial "per a reconèixer-nos com a poble".

Estela de Carlotto, presidenta d'Abuelas de la Plaza de Mayo, i el jutge xilè Juan Guzmán visiten l'Espai Memorial Democràtic

2010-06-09T16:30:00.002+02:00

Avui 9 de juny, el director del Memorial Democràtic, Miquel Caminal i el president de l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates, José Maria Mena, s'han reunit amb Guzmán i De Carlotto en la roda de premsa de presentació del II Col·loqui Internacional Memorial Democràtic, que començarà aquesta tarda, a les 19 h, al Palau de la Generalitat.

Després visitar la nova seu del Memorial Democràtic, situada al número 69 de la Via Laietana de Barcelona, han atès als mitjans de comunicació en una roda de premsa que ha començat a les 12 h.

José Mª Mena, Juan Guzmán, Estela de Carlotto i Miquel Caminal a l'Espai Memorial Democràtic.

Tant De Carlotto com Guzmán han insistit en la necessitat de recuperar la veritat i la justícia i retornar a les víctimes de les dictadures la seva dignitat mitjançant l'exercici de l'Estat de Dret i l'aplicació de la Llei. La lluita contra la impunitat ha centrat també la intervenció de Mena, qui ha afegit que la resposta a la "ignorancia cómplice" imposada per les dictadures passa per l'anàlisi jurídic rigorós. En aquest sentit, Caminal ha volgut destacar que el col·loqui formula la següent pregunta: "Impunitat a les dictadures?"

El jutge Guzmán també ha opinat sobre el procrés contra el jutge Baltasar Garzón: "En un país que ha hecho tantos logros, es muy triste que se procese un juez honesto por querer hacer cumplir la ley". Assegura que, a més, interpretar una llei d'amnistia com l'espanyola, donant prioritat als tractats internacionals, "es lo que tiene que hacer todo juez para llegar a la verdad".

"Restaurar una justícia plena en contra de la impunitat és l'objectiu que cal perseguir", segons Mena. Un aspecte que demà es debatrà àmpliament durant les ponències i debats programats.

Caminal ha posat punt i final a la roda de premsa amb un dels missatges que vol difondre aquest col·loqui: el seu "compromís clar i rotund en defensa de la dignitat de les persones".

La presidenta d'Abuelas de la Plaza de Mayo i el jutge xilè Juan Guzmán obriran el col·loqui

2010-06-07T17:31:00.003+02:00

El jutge xilè que va procesar Augusto Pinochet, Juan Guzmán, i la presidenta de l’associació argentina Abuelas de la Plaza de Mayo, Estela de Carlotto, oferiran les ponències inaugurals del II Col·loqui Internacional Memorial Democràtic en un acte que tindrà lloc el dimecres 9 de juny, a les 19 h, al Palau de la Generalitat.

L’acte serà encapçalat pel president José Montilla, acompanyat del conseller Joan Saura i la subsecretària del Ministeri de Justícia, Purificación Morandeira. També participaran a la sessió inaugural el director del Memorial, Miquel Caminal, i el president de l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates, José Maria Mena.

El col·loqui reunirà a altres ponents destacats, com ara l’advocat de l’acusació particular davant l’Audiència Nacional del cas Pinochet, Joan Garcés; l’historiador britànic Paul Preston; el secretari de Drets Humans del Govern d’Argentina, Eduardo Luis Duhalde; els magistrats de l’Audiència Nacional Ricardo de Prada i Clara Bayarri; els també magistrats espanyols José Antonio Martin Pallín i Juan José del Águila; la fiscal superior de Catalunya Teresa Compte; el catedràtic i jutge de Göttingen, Kai Ambos, i el professor de filosofia de la Universitat de Catània, Pietro Barcellona.

El Memorial Democràtic reuneix experts de tot el món per analitzar la repressió franquista i la revisió jurídica de les dictadures

2010-06-04T17:16:00.001+02:00

El col·loqui, organitzat pel Memorial Democràtic i l'Associació Catalana de Juristes Demòcrates, reunirà a Barcelona a historiadors, juristes, experts i estudiosos de Xile, Argentina, Alemanya, Itàlia, Gran Bretanya, Catalunya i d’arreu de l’Estat amb l’objectiu d’analitzar com diferents països han resolt la transició i la revisió jurídica de les dictadures.

Sota el títol La repressió franquista i la revisió jurídica de les dictadures, el II Col·loqui Internacional Memorial Democràtic se celebrarà els dies 9, 10 i 11 de juny a l’Espai Memorial Democràtic (Via Laietana, 69).

El dijous 10 de juny, el programa de ponències i debats estarà centrat en les transicions de les dictadures a la democràcia, i el divendres 11, en l’arquitectura de la repressió de Franco i l’anul·lació dels judicis del franquisme.

Des d’aquest blog anirem informant sobre totes les activitats i novetats del col·loqui, que també podràs seguir en directe des del canal Twitter del Memorial Democràtic.